dissabte, 6 d’octubre de 2012

El món comercial (des del meu punt de vista, eh?)



Sempre he pensat que les persones que ens dediquem a vendre sóm una mica peculiars.

Xerrem pels colzes, anem amunt i avall veient clients, parlem per telèfon a totes hores, som força cridaners i, en el fons, som uns incompresos…. Normalment la nostra feina no l’entenen les persones que no són comercials. Una d'aquestes persones era ma mare. No entenia la meva feina i ni la de la meva germana.

Quan li preguntaven de què treballaven les seves filles deia:
La gran (la meva germana) fa algo de "papers" (en realitat treballava de consultora de Recursos Humans) i la nena (jo) va pel carrer i ven algo dins les revistes...

Una conversa amb la mare anava així:

Riiiinnnngggg!!!!
- Nena!!!
- Digues!
- Avui surts??
- Què vols dir si surto?
- Què si vas pel carrer…. –donant voltes al “bolso”, penso jo…-
- Si, Mama, per què?
- Doncs si surts, podries passar pel “Corte Inglés” i portar-me una capsa de bombons que avui ve la Tieta i és el seu aniversari i...
- Mama! T’he dit mil vegades que quan surto vaig a veure un client! Vols fer el favor!
- Ai nena, no sé que et costa…. Total, vas amb cotxe, no?

No hi havia manera, no ho entenia.... (Mamà no saps com t'enyoro...)

Ni ella, ni alguns que es pensen que ens "escaquegem" (això és el que farien ells), que és molt fàcil (com es que tenint el producte que tenim, tal client no sigui comprador...? -i això t'ho pot preguntar des del jefe fins la recepcionista-) i que vivim molt bé (si, si... sobretot ara que alguns estem engreixant la cua de l'atur).

Si, suposo que totes les feines ténen el seu què  i sempre he considerat que tots som importants en l'engranatge d'una empresa, fins i tot els comercials!!

Fins la propera!




2 comentaris:

  1. M'imagino que amb els comercials passa el mateix que amb el tòpic dels funcionaris (no fan res, i encara es queixen, treballen poc, ...). I és com tot hi ha de tot. De la mateixa manera que et puc dir que he conegut ( i m'incloc en el col·lectiu abans d'estar aturada) funcionaris molt actius i resolutius, però també n'he conegut dels que s'arrepengen i esperen a que sigui l'hora de plegar matant l'estona navegant per internet...

    També t'haig de dir que fa poc una comercial d'una gran empresa em va dir que treballa realment un terç de les hores que té en el contracte... ja t'ho explicaré amb més dades i detall en persona...

    Està clar que ni tu ni la Montse sou part d'aquest col·lectiu que s'arrepenja!!! I és important que persones com tu coneixedores de primera mà de com és el món comercial, ens ho expliqueu a la resta del món per començar a trencar tòpics!

    Molts petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que tens raó si...
      Els tòpics són difícils de trencar... ni totes les secretàries se'n van al llit amb el seu cap, ni tots els jefes són uns cabrons, ni... "TOPICAZOS".
      També, amb aquest post, he volgut fer un petitet homenatge a la meva mare que (encara que li hagués explicat mil vegades el que feia/feiem) ella anava a la seva bola i interpretava el que volia.
      La conversa que he publicat aquí dalt es completament fidel...
      Petonets i gràcies per comentar!

      Elimina