dijous, 31 de maig del 2012

I ara què?


I ara què? Aquesta és la qüestió…
Doncs si, després d’estar dos o tres dies amb la cara abotargada i la mirada perduda, fent-me aquesta pregunta maleïda i compadint-me a mi mateixa…
Em vaig llevar! Vaig entomar el targeter! Vaig obrir l’ordinador! I amb aquell esperit que ja voldria Agustina de Aragón per a si mateixa vaig redactar un mail que deia:
Benvolguts Senyors, des del dia XX ja no formo part de l’equip de …..

I…. Riiiing-Riiing, telèfon! Algun company/amic, bé, si mira, he enviat un mail….
Riiing-Riiing, telèfon de casa. Contesta el meu estupendu si, si, està bé… ara està parlant per telèfon… no, espera! Ara te la passo!
Si, és la situació, no era jo…. (què hi farem!)
Riiing-Riiing, un client, si, i tant! Cap problema, ens veiem aviat  (això espero)
Riiing-Riiing, si, si… jo també em vaig quedar de pedra… (paralitzada!)
Riiing-Riiing, Gràcies, gràcies ara t’ho envio (el curriculum, aquell paper que, si el trobo, te l’enviaré)
Riiiing-Riiiing....... tantes i tantes trucades. Em vaig passar un quants dies reben i fent trucades, només reben i fent trucades (gràcies). Fins hi tot, els de Vodafone em van trucar per si volia canviar la tarifa! Ho detecten tot els mamons! 

Següent dia, em llevo (a les 7, jo sempre em llevo a les 7), obro l’ordinador i a “buscar un documento” poso: “curriculum” ………………………………… no troba res.
Neeeeen! (al meu estupendu també li dic “nen”) tu no sabràs on està guardat el meu curriculum?? No estarà en algún d’aquells “diskettes”? , em contesta senyalant una muntanyeta d’aquelles coses quadradetes i planes que ja no pots posar a CAP ordinador perquè ja està més que obsolet. I ara què? (osti amb la maleïda pregunteta).
Au reina! A fer memoria! 
 

divendres, 25 de maig del 2012

Dia Moc

M'havia quedat amb la paraula "Mocs"...
Mocs i plors. Això és el que més recordo del dia que em van acomiadar. Però, anem a pams...
No us he explicat en què consistia la meva feina... Sóc Comercial de Publicitat (bé, "era" Comercial de Publicitat). Venia espais publicitaris en mitjans impresos. Continuo:

Dia Moc
07:00 h. M'aixeco del llit. Els sentits em funcionen, Va, cap a treballar!
08:05 h. Tiro el meu fill a l'Insti. Fem veure que no ens coneixem (no fos cas que la seva reputació es resentís)
08:30 h. Arribo al despatx. Obro l'ordinador. M'ha escrit la Paloma de la Vega de Vente Priveé (gràcies Paloma)
09:00 h. Amb el cotxe cap a una visita a un client. Amb la moral amunt!
10:30 h. Surto de la visita. Intent fallit de venda (la crisi, no hi ha pressupost, farem online...)
11:30 o 11:45 h. Ai, aquí sí que comença de debò la història...
  • La meva cap em diu una cosa semblant a: No ets tú, és la situació... Aaaggghhh! És un divorci! un divorci laboral!
TATXÀN! i apareix el moc! No en tinc ni idea ni del que vaig dir ni del que em van dir...  Moc amunt, moc avall... Mocadors de paper a dojo!

I ara, què?

12:30 h. Despatx Dtor. Recursos Humans. Mocs
13:00 h. Abraçades de companyes i companys. Més mocs
14:00 h. Amb el cotxe cap a casa. "Guantera" plena de mocadors.
14:30 h. Entro a casa, m'abraço al meu "estupendu" (estupendu=meu marit), m'assec al sofà i continuo amb els plors i mocadors...
15:00 a 23:00 h. Subsisteixo amb els dos mocadors que em queden i marxo a dormir...

I ara què? (again)

Doncs ara, formo part de l'empresa més gran d'Espanya, l'INEM. Algú sap on es farà el sopar de Nadal?? Suposo que trobar un restaurant amb capacitat per a més de cinc milions de persones deu costar...


CONTINUARÀ...

Per cert! Gràcies a tots els que m'heu llegit i els que m'heu fet arribar molts ànims!!
Smuack!!





dijous, 24 de maig del 2012

Buuufff!!!! Qui m'hauria de dir que jo faria alguna vegada un blog personal.

Hola! Em dic Lulu. Bé, la meva mare em va posar un altre nom, però la majoria dels meus amics m'anomenen així i m'agrada. Us he comentat que estic aturada? Doncs si. Ho estic. Ni jo mateixa m'ho crec...
Avui, com és la meva primera entrada, us donaré unes poques pinzellades de com serà aquest blog. Com la vida de per si ja és dura i estar a l'atur és trist, aquest serà un espai amb to d'humor. Intentaré que les anècdotes i/o vivències que reflecteixi en aquest espai siguin una estona per desfogar-se i veure el cantó positiu de les coses...
Us haig d'explicar com va començar aquesta nova vida en la que he descobert que el dia passa depresa, que veig molt al meu marit i ell em veu a mi (us he comentat que el meu marit també està a l'atur?? No?? Doncs si!) que es dina i sopa cada dia i que s'ha pensar i fer, que haig de buscar feina (on és el currículum??) i, a més, tinc 46 anys i soc dona. Amén.
Per ser una primera entrada, crec que ja n'hi ha prou. El proper post us explicaré el dia que em van acomiadar. "Mocs", quedeu-vos amb aquesta paraula.