dimarts, 1 d’abril del 2014

Rumiant sobre les Xarxes Socials

Una de les coses que estic fent des de que no tinc feina (remunerada) es rumiar molt. El fet és que passo moltes hores sola i el coco va a la seva bola.

Aquests dies estava pensant amb les xarxes socials. Jo sóc una "heavyuser" com dirien els entesos. És a dir, estic en totes i cadascuna de les xarxes socials i me les miro sovint. Però, ja fa uns mesos que me n'adono que ja tant jo com els meus amics i/o contactes, hem reconduït la manera de fer anar els continguts d'aquestes plataformes.

Per exemple, Facebook, On estàn les publicacions d'estat de coses qüotidianes? Vaig a fer macarrons per a tota la familia. Doncs molt bé, si senyor! Jo m'entero que Fulaneta li ve a dinar tota la colla i li fa macarrons. Ara no... ara publiquem (i m'incloc) una cita d'algú com Paolo Coelho o el Dalai Lama o fem like a la plana que ens suggereixen sobre galetes en forma de papallona...
I els macarrons collons? T'han sortit bons? la sogra ha quedat satisfeta? la teva cunyada portava un vestit de flors? Has fet fotos? Vinga, parlamordedeu! que el Facebook és per cotillejar, no per frases com no por mucho madrugar, amanece más temprano... i què?! Jo em vull enterar com esteu i que feu. No cal cada deu minuts ni que em comenteu quan feu pipí, però es que ara és avorrit com una mala cosa!

Per altra banda, Twitter... 140 caràcters... No en tinc prou! i vinga hashtags! Molt sovint hi ha publicacions que hi ha més coixinets que "chicha"! A veure el #futbol #FCB #Visca #Barça i #Visca #Catalunya @laculetuitera. Pppfff.... S'omple tant la plana d'inici que ni que visquès 200 anys podria posar-me al dia de tot el que es diu!

I Linkedin? és útil, si. Per buscar feina està molt bé i per buscar els noms de les persones i càrrecs que ténen a les empreses. Bona eina. Però... semblem tots una colla de gurús publicant, cadascú en el seu sector, articles de blogs, de revistes tècniques online, i quedem d'allò més bé... Los 10 errores más comunes de los bloggers, m'ho llegeixo, veig que no faig 10 errors, que en faig 15, però ho publico com si jo fos la blogger més guai del món mundial... i anar fent...

Instagram: ara mateix, la meva preferida. Si, ja ho sé, els que sou bons fotògrafs creieu que fem trampa... Buenu, però els paquets com jo ens va bé tots els filtres perquè una foto tirant a mediocre pot quedar xula.

I que em dieu del What'sup (el guasap)?
Clinck: Vindré tard.
Resposta: Ok
Clinck: estic per la Diagonal.
Resposta: Ok
Clinck: que hi ha per sopar?
Resposta: Mongeta tendra amb patata
Clinck: No m'agrada
Resposta: Ok. 'Ta fots

I on s'ha quedat el trucar per telèfon? Amb els dits morcillones que tinc trigo més per escriure Ok que trucar.

Abans, quan no tenim aquestes eines deiem que la informació és poder. Ara no. Tenim tant a l'avast la informació que crea desinformació...

Però és igual... continuaré posant cites d'Einstein, fent likes a les fotos de gatets, posant hashtags absurds, fent fotos amb tots els filtres del món mundial i fent-me la interessant a Linkedin... I tot això fent un checking al Foursquare perquè estigueu al cas d'on sóc!

Em queixo, però sóc un cas perdut... perdut en la immensitat de les xarxes!

Fins aviat!



6 comentaris:

  1. Hola Lulu!
    T'escriu una a qui la seva mare (ma mare vaja) entra a FB per saber de la seva filla... ho sé... ens hem passat de rosca!
    Trucar per telèfon des de fa temps que se'm fa pesat i en canvi trobo que el whatsapp amb totes les seves emoticones (quin gran invent!) permeten comunicar-nos de meravella. Abans una trucada de telèfon amb me mare era:
    - Com va tot nena?
    - Bé, per aquí liada! (amb els nens fent crits de fons, l'olla al foc, la tele a tot drap, i el mòbil a la butxaca anar vibrant les notificacions).
    Res... whatsapp o Telegram són grans invents! Tot i que els grups de vegades els silencio... (que quedi entre nosaltres!).
    Instagram també és la meva preferida! És una manera fantàstica de capturar moments bonics! Hi ha autèntiques obres d'art!
    Facebook el pa de cada dia! I la xarxa social per excel·lència! Twitter em cansa...
    Linkedin no el toco massa (lo just!). Google + no existeix... són els pares...
    Pinterest una altra de les meves preferides! Potser pq realment m'encanta tot el que sigui visual! I les més petites q van i venen, algunes creixen i perduren, altres es perden (recordes el Vine?) allà estan o estaven però tampoc cal tocar tantes tecles que d'altra banda quin sentit té publicar el mateix a 700 llocs?
    A part d'aquesta finestra oberta al món que són les xarxes socials o els blogs hi ha una cosa que encara m'agrada més (amb segons qui...) petar la xerrada amb un cafè davant! Quan quedem? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Nuni, Holaaaaaaa!!! M'agrada molt el teu comentari! Si... entenc les trucades de la mare. La meva com tractava el mòbil com una totxana, l'havia de trucar per força!
      A mi també m'agrada més petar la xerrada amb un café davant (i si hi ha croissant, ja és l'òstia!) quan vulguis/vulgueu fem un berenar i el penjem al facebook! Quedem per guasap ;) Petonarros per tots!

      Elimina
  2. Bones Lulu,

    Molt interessant el teu blog! Moltes gràcies per anar escrivint sempre amb bon humor. He llegit les teves entrades antigues i em sento molt identificada amb tu.

    Jo també penso això de "per què m'he d'aixecar si no tinc res a fer?" i envio currículums sense ganes, sabent que tanmateix em diran que no. Contràriament a tu, no tinc pas aquest bon humor que tu demostres, sinó que estic molt enfonsada. I és que tinc 24 anys, una carrera i un màster i no hi ha manera de trobar feina relacionada amb els meus estudis. No sé què fer amb la meva vida! No em puc permetre els preus abusius d'un altre màster i tampoc puc trobar feina perquè no tinc allò que se'n diu "experiència" i ningú aposta per mi. A vegades em penso que em vaig equivocar de carrera i que hauria d'haver estudiat altra cosa amb més sortides. Com tu dius a una entrada teva, li dono molt al coco tot el dia.

    Estic molt desanimada, la veritat i quan més desanimada estic menys ganes tinc de moure'm. Et puc demanar què faries tu en la meva situació?

    Gràcies pel teu blog!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Sara!
      Primer de tot, moltíssimes gràcies per llegir el meu blog. De fet, com pots veure, no sóc gaire regular amb les entrades. M'ho prenc com un diari personal més que com un blog. Pensava que a part dels meus amics, no se'l llegia ningú! ;)
      Bé, jo no sóc ningú per aconsellar-te... només et puc dir que t'entenc perfectament. Jo tinc un fill (el meu Paquirrin gran) que té un any menys que tu i li passa el mateix.
      No deixis, en cap moment, de enviar curriculums. Si no trobes res relacionat amb el que tu has estudiat, mira de col.locar-te a qualsevol lloc. L'important és estar dins de la "roda" de la feina i quan estiguis dins no deixar de buscar pel que t'has preparat.
      No et desanimis dona! Pel poc que m'has dit, veig que ets molt llesta a part de jove i l'experiència ja la tindràs un dia o altre! Jo en tinc molta, però tampoc et creguis que serveix de molt... o sóc gran, o no parlo fluidament l'anglés o no tinc cap master. Dóna igual les excuses! Perseverància.....
      Què estàs fluixa de moral? una bona tanda de vitamina B i endavant!
      Surt amb les amigues i amics, disfruta de la vida i ves enviant curriculums.
      Va, que tu pots!
      Abraçades i que tinguis molta sort! (que la tindràs!)

      Elimina
  3. Hola, com que veig que no has escrit més, entenc que al final vas trobar feina, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ispics!
      Tinc feina des de fa dos mesos i escaig. Vaig deixar d'escriure perquè la finalitat d'aquest blog era explicar les vivències d'una persona a l'atur amb caire d'humor. Per motius personals, el meu humor d'aquest últim any ha estat arràn de terra i no em veia en cor d'escriure.
      Per sort he recuperat el meu nivell d'optimisme i alegria però, com tu bé has comentat, ara ja no estic a l'atur.
      Gràcies per comentar!

      Elimina