divendres, 25 de maig del 2012

Dia Moc

M'havia quedat amb la paraula "Mocs"...
Mocs i plors. Això és el que més recordo del dia que em van acomiadar. Però, anem a pams...
No us he explicat en què consistia la meva feina... Sóc Comercial de Publicitat (bé, "era" Comercial de Publicitat). Venia espais publicitaris en mitjans impresos. Continuo:

Dia Moc
07:00 h. M'aixeco del llit. Els sentits em funcionen, Va, cap a treballar!
08:05 h. Tiro el meu fill a l'Insti. Fem veure que no ens coneixem (no fos cas que la seva reputació es resentís)
08:30 h. Arribo al despatx. Obro l'ordinador. M'ha escrit la Paloma de la Vega de Vente Priveé (gràcies Paloma)
09:00 h. Amb el cotxe cap a una visita a un client. Amb la moral amunt!
10:30 h. Surto de la visita. Intent fallit de venda (la crisi, no hi ha pressupost, farem online...)
11:30 o 11:45 h. Ai, aquí sí que comença de debò la història...
  • La meva cap em diu una cosa semblant a: No ets tú, és la situació... Aaaggghhh! És un divorci! un divorci laboral!
TATXÀN! i apareix el moc! No en tinc ni idea ni del que vaig dir ni del que em van dir...  Moc amunt, moc avall... Mocadors de paper a dojo!

I ara, què?

12:30 h. Despatx Dtor. Recursos Humans. Mocs
13:00 h. Abraçades de companyes i companys. Més mocs
14:00 h. Amb el cotxe cap a casa. "Guantera" plena de mocadors.
14:30 h. Entro a casa, m'abraço al meu "estupendu" (estupendu=meu marit), m'assec al sofà i continuo amb els plors i mocadors...
15:00 a 23:00 h. Subsisteixo amb els dos mocadors que em queden i marxo a dormir...

I ara què? (again)

Doncs ara, formo part de l'empresa més gran d'Espanya, l'INEM. Algú sap on es farà el sopar de Nadal?? Suposo que trobar un restaurant amb capacitat per a més de cinc milions de persones deu costar...


CONTINUARÀ...

Per cert! Gràcies a tots els que m'heu llegit i els que m'heu fet arribar molts ànims!!
Smuack!!





8 comentaris:

  1. Jo crec que lo del sopar de Nadal ho hauríem d'anar mirant... que som molta colla i al final se'ns acumularà la FEINA*... [*txist!] xD

    PD: N'estic del "no ets tu, és la situació" fins el monyo!

    Ptns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii! S'acumula la feina! XD
      Millor "no ets tu, és la situació" que no pas "ets una inútil i al carrer". El resultat és el mateix, però el tema autoestima canvia.

      Elimina
  2. Lu, i tant que van correr mocs amunt i avall i cap a tots els cantons!! jo sí recordo el que vas dir, sobretot, a part dels mocs i mocadors, recordo la teva enteresa i ànims que ens donaves a tots! si senyora, ets una gran persona!!
    I et seguim trobant a faltar molt i molt i molt...
    I crec que aquest Nadal hi serem uns quants més al sopar.
    Petons a dojo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep Laia! Moltes gràcies. Jo també us trobo a faltar moltíssim! i espero no trobar-te/trobar-vos en el sopar de Nadal!
      Ptns.

      Elimina
  3. Pensa en lo agraïts que estan els fabricants de mocadors de paper, em sembla que enviaré un curriculum als fabricants de celulosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, a veure si els hi fas un disseny maco de mocadors.

      Elimina
  4. Lulu! Els llobatons del Cau de Tiana (nens de 8 i 9 anys),després d'analitzar la situació al poble, i amb la voluntad de deixar un món millor del que han trobat, pensen que el que ens falta als grans es FELICITAT! Per això el proper dissabte 2 de juny, han convocat una manifestació a favor de la felicitat. Per descomptat opino el mateix. T'hi espero! que serà millor que qualsevol dinar de nadal!

    ResponElimina
  5. Això si que és optimisme i el demés són òst...! Molt bé pels Llobatons! El dissabte?? diga'm a quina hora està convocada la mani i si puc m'hi afegeix-ho!!
    Petons Perico!!!!

    ResponElimina