Extranyament, no va ser un dia Moc...

Cling! -m'ha entrat un mail de la meva cap- Ei, Lulu! podem parlar aquesta tarda cap a les 16,00 h?

Cap problema! -contesto jo-

A l'hora indicada, a la sala de reunions es va dir allò de no es per tu, no s'han assolit els objectius, s'ha de fer un canvi en el departament comercial....
Bé i d'altres coses que ara ja no val ni la pena pensar... Un altre divorci laboral!

Apali, recull les 4 pertinences, i em vaig marxar a la francesa! Quin greu els meus companys!! Són persones fantàstiques, inteligents i bona gent i jo vaig marxar després d'un curt mail de despedida!
Nois, disculpeu!

Realment el meu grau d'afectació en el moment de creuar la porta va ser zero....
Només em va saber greu no haver-me despedit com s'ha de fer amb els companys, però em van agafar les presses...

I vaig trucar al meu Estupendu -que casualment era el seu aniversari- i li vaig esbitzar la notícia:

• Carinyu, m'han despatxat! Sento donar-te males noticies... i sabeu que va contestar?

• Això no són males noticies... tranquila (val més que el seu pes en or aquest home!)
  

I, tranquilament, vaig anar a fer un café amb una de les meves millors amigues, vam anar a la botiga de l'Estupendu i vàrem passar a la tarda...

Al dia següent (dissabte) em vaig aixecar del llit i anava donant voltes per la casa (voltes petites perquè el pis no dóna per més) i no sabia que havia de fer. Collons nena! és dissabte! comprar el menjar, endreçar, posar rentadores, el que faig sempre els dissabtes! Doncs no, jo donant voltes...

Total, he estat en estat de xoc 4 dies, caient en el victimisme (per què a mi, per què a mi...) amb un sentiment confós (sóc una inútil i una fracasada...) i sense saber que fer amb el meu temps (i ara què?...) Però... Ja està!

Fora tonteries!!

Ara haig d'esperar uns dies, trucar a l'INEM (el SOC, ja ho sé, però per a mi sempre serà l'INEM) perquè ara també ha canviat la cosa.... Ara s'ha de demanar hora com en el metge de capçalera.

Ja us ho explicaré.... Osti! on tinc el curriculum? Bufff....

El SOC

Sabeu què és el SOC?? Fins fa molt poc, jo no sabia que era la nova INEM! .És el Servei d'Ocupació de Catalunya.

Com han canviat les coses! Quan era joveneta, jo em vaig apuntar a l'INEM amb la il·lusió de trobar feina a través d'aquesta entitat... La il·lusió va anar passant cap a la fustració i cabreig, perquè l'únic que vaig "trobar" va ser unes cues kilomètriques per "sellar" un paper cada X temps que reconfirmava que estava aturada. I tant que estava "aturada"! De feina i de gambals! Però això és una altra historia...

Un dia de finals d'aquest Abril, em vaig llevar disposada a anar a l'INEM (actual SOC però jo, erre que erre...) i no fent cas del meu Estupendu que ja m'havia dit "això no és com abans; que ha canviat molt", vaig anar cap allà amb tota la documentació i tota la desgana del món disposada a tragar-me una cua descomunal (amb la "friolera" taxa d'atur que patim avui en dia no és d'extranyar). 

Va ser arribar a lloc i.... ostres! no hi ha ningú fora al carrer. Entro i em trobo una senyora sentada en una taula amb un "peazo" tele a sobre el seu cap amb uns números extranys. 

• Hola, bon dia, vinc a demanar la prestació d'atur.

• Apreti B i esperi el seu número, tota seca ella...

La "B" en qüestió era el botó d'una màquina que escupia tickets amb un número amb la lletra B, per suposat. El vaig agafar, vaig seure amb unes quantes persones que també tenien un ticket a la mà i, au!, a esperar com si estigués a la cua de la carnisseria. Tots mirant-nos de reüll, a veure quina cara feiem. Clar! tots estavem al·lucinats del mateix... ni cua al carrer, tot informatitzat i modern! (excepte la senyora de la taula que deu ser la mateixa de quan jo era joveneta...) Em vaig sentir com en Paco Martínez Soria, en aquelles pel·lis antigues, que entrava a l'estació de tren amb la gallina en una cistella i es quedava al·lucinat de la modernitat de les instal·lacions. Doncs jo igual, només em faltava la gallina i la boina enroscada fins els ulls.

Al poc (menys estona de que la m'espero a la carnisseria) en el "peazo" tele, va sortir el meu número i, Zas! ja estava parlant amb un senyor que li vaig donar tota la documentació i amb 3 minuts em va dir: Ja està, a partir del dia 10 del mes que ve, vosté ja percebrà la prestació. 3 minuts!! 

Ja està? i la cua? i "le falta un papel, vuelva mañana", i...? ja està? 

Si, tot ja estava i a sobre, em va donar una adreça de web perquè consultés tot el que hi ha relacionat amb la meva prestació. Acollonant!

 I es que una es pensa que el temps no passa i si que passa, si... Tens més arrugues, et fa mal l'esquena, tot s'ha informatitzat i l'INEM ja no és l'INEM.

Fins el proper post!