Extranyament, no va ser un dia Moc...

Cling! -m'ha entrat un mail de la meva cap- Ei, Lulu! podem parlar aquesta tarda cap a les 16,00 h?

Cap problema! -contesto jo-

A l'hora indicada, a la sala de reunions es va dir allò de no es per tu, no s'han assolit els objectius, s'ha de fer un canvi en el departament comercial....
Bé i d'altres coses que ara ja no val ni la pena pensar... Un altre divorci laboral!

Apali, recull les 4 pertinences, i em vaig marxar a la francesa! Quin greu els meus companys!! Són persones fantàstiques, inteligents i bona gent i jo vaig marxar després d'un curt mail de despedida!
Nois, disculpeu!

Realment el meu grau d'afectació en el moment de creuar la porta va ser zero....
Només em va saber greu no haver-me despedit com s'ha de fer amb els companys, però em van agafar les presses...

I vaig trucar al meu Estupendu -que casualment era el seu aniversari- i li vaig esbitzar la notícia:

• Carinyu, m'han despatxat! Sento donar-te males noticies... i sabeu que va contestar?

• Això no són males noticies... tranquila (val més que el seu pes en or aquest home!)
  

I, tranquilament, vaig anar a fer un café amb una de les meves millors amigues, vam anar a la botiga de l'Estupendu i vàrem passar a la tarda...

Al dia següent (dissabte) em vaig aixecar del llit i anava donant voltes per la casa (voltes petites perquè el pis no dóna per més) i no sabia que havia de fer. Collons nena! és dissabte! comprar el menjar, endreçar, posar rentadores, el que faig sempre els dissabtes! Doncs no, jo donant voltes...

Total, he estat en estat de xoc 4 dies, caient en el victimisme (per què a mi, per què a mi...) amb un sentiment confós (sóc una inútil i una fracasada...) i sense saber que fer amb el meu temps (i ara què?...) Però... Ja està!

Fora tonteries!!

Ara haig d'esperar uns dies, trucar a l'INEM (el SOC, ja ho sé, però per a mi sempre serà l'INEM) perquè ara també ha canviat la cosa.... Ara s'ha de demanar hora com en el metge de capçalera.

Ja us ho explicaré.... Osti! on tinc el curriculum? Bufff....

Altre cop... pppffff....

Us recordeu, fa 10 mesos que estava en pla poètic i us vaig escriure un tros de la cançò de les Polseres Vermelles dient, Tot arriba, bla, bla, bla..... he trobat feina, bla, bla, bla.... tanco el blog, bla, bla, bla....

Doncs, NO! Torno a tenir el blog actiu!!

Si, si.... ja hi torno (malauradament) altre cop ATURADA.

Ha estat fantàstic aquests mesos que he treballat, he après un munt sobre el món online, m'he trobat gent meravellosa (menys algun que altre) però.... m'ha tocat.

No, no em pregunteu.... què ha passat? doncs, senzill, m'han acomiadat.... Hasta aqui puedo leer.

Ja us explicaré cosetes. De moment estic en estat de xoc...

Apali! Benvinguts altre cop a QUINA FEINA DÓNA L'ATUR!!!!!

Rutines "marujiles"

Perdoneu que aquests dies no he publicat res.

Realment, mentre els dies passen, es va instal·lant la rutina al meu dia a dia. A més, és juliol i casa meva sembla una fonda  ja que els meus "Paquirrins" entren i surten perquè ja no ténen classe.

Ara la meva preocupació és: faig macarrons o arròs a la cassola? La rentadora ja ha acabat? i..., atenció..., TINC LA PLANXA AL DIA!! Al·lucinant!

Amb tot això, l'Estupendu està iniciant un nou camí laboral i intento ajudar-lo amb el que puc. 

Ell està amb quins autònoms m'haig de donar d'alta? 

i jo que et sembla, ensaladilla russa o gaspatxo?

ell,  què seria millor, sl o scp? 

i jo, qui no ha baixat la tapa del wc?

Com veieu, compenetrats en tot.

De tant en tant, la neurona se'm fot a lloc, i intento donar-li un cop de mà fent base de dades o escrivint algun text que necessita enviar per mail. Mentrestant, continuem amb la nostra conversa profunda.

- què em poso camisa o polo?

- T'has fixat que les cebes han pujat de preu? (i espera't amb el 21% d'IVA)

- es que si vaig amb camisa, amb la calor que fa, arribo arrugat...

- es que no sé si anar al Mercadona o al Condis...

-...i el polo no s'arruga tant però em fa més calor...

-... però el Condis el tinc més lluny i em fa pal...

Com veieu, el temps fa que tot es vagi posant a lloc i més ara que és estiu i tot es ralentitza... a veure si passem aquest juliol, a l'agost intentem fer vacances i quan vingui setembre espero que tot comenci amb més marxa (sobretot laboral)

Fins aviat!

"La Milla Verde"

Avui, crec que no em sortirà la vena positiva, no la trobo. 

L'any 92, es va patir una crisi a Espanya. Comparada amb aquesta, va ser de pixarrin, però aleshores no ho sabiem. Va haver-hi empreses que van acomiadar a molta gent i la paraula ERO (o ERE com es diu ara) va començar a entrar en el vocabulari de les persones.

Fa poc que em vaig assabentar que molts dels meus ex-companys/es estàn en una llista per a ser acomiadats. En un ERE. Estàn en una llista anònima i que haurà de passar, aproximadament, un mes per saber qui marxa...

Això, es com estar a "La milla verde" (no sé si heu vist aquesta pel·lícula, on els condemnats a mort els posen, en el seus últims dies en uns compartiments a part i el terra està pintat de verd fins la càmara de gas. La distància entre les cel·les i el lloc de l'execució és una milla). En aquest cas no hi ha distàncis, hi ha temps i toca esperar que et dictin sentència, però la diferència amb els reus de la pel·li es que ells sabien que eren els condemnats a mort...

Avui en dia, amb aquesta fabulosa i fantàstica reforma laboral que tenia que ajudar a tirar endavant a les empreses (aixó si que poder ho està aconseguint) i que propiciaria a que tothom tingui feina (a buscar lloc a la cua de l'atur) fa que, tot plegat, encara sigui més angoixant tot. Angoixa perquè la indemnització que et pertoca és menys de la meitat que fa uns mesos; perquè no és fàcil trobar una feina avui en dia; perquè alguns ja tenim una edat que les empreses no ens volen; perquè no tenim sufcient edat i, per tant, no tenim experiència...  És una vergonya i un fàstic.

És molt trist. La majoria de persones no es mereixen això, és un malson, és una humiliació, és una gran putada.

Només espero (és més un desig que una esperança) que els mediocres i les males persones els hi toqui d'una vegada per totes.

Senyores i Senyors, ha estat un plaer haver treballat amb tots vosaltres i espero que la vostra "milla" passi aviat i que hi hagi sort.

El meu futur immediat

Quan treballava sempre pensava que les persones que no tenien feina, tenien molt de temps per a fer coses. Tots en algun moment que altra hem pensat Jo, si em quedés a l'atur, faria... doncs, no... al menys en el meu cas, no és així!
Sempre havia pensat que si em quedava sense feina, volia muntar-me una papereria d'aquestes modernes amb molts papers de colors i molts bolis. El "Paper de la Pepa", deiem la Monstse i jo (perquè a ella també li feia il.lusió muntar-ho i em deia Si ho fas, avisa'm!).  Encara no, Montse. Ja t'avisaré!
També hi havia la possibilitat de posar una botiga de llegums cuits. Ja m'hi veia jo...  

Què li poso reina? un quart de quilo de cigrons? em passa una mica el pes... li deixo.

Amb el meu davantal (fet per mi) amb els volant a l'alçada de l'escot i amb el nom brodat de la botiga..., però això de moment no pot ser, em falten dues sòcies...
Els primers dies d'estar a l'atur, vaig desitjar treballar de qualsevol cosa menys de comercial de publicitat i, si tenia que ser comercial, preferia vendre xoriços de cantimpalo, begudes alcohòliques o tornillos...
I vaig començar a enviar curriculums, indiscriminadament, i a trucar els contactes que m'havien passat algunes persones. El resultat va ser que vaig començar a fer entrevistes deseguida. Les que vaig fer que em van passar el contacte, molt correctes. Les que es publiquen a les webs de feina, per esbrinar quina està bé, has de passar per unes quantes com:

• Buscamos un comercial (anem bé)
• Con alta experiencia con clientes de alto consumo (tengui)
• Persona agradable y comprometida acostumbrada a trabajar por resultados (també tengui)
• Flexibilidad de horarios (ui, ui, ui...)
• Inglés alto y preferiblemente con alemán (buuufff!!!)
• Licenciado en Administración de empresas y/o Publicidad (punxo!)
• Sueldo anual bruto: De 18.000 a 20.000 € (sic!)
• Contrato: Autónomo (jajajajaja...)

Per a mi "Autònom" vol dir que jo escullo els projectes, no els projectes m'escullen a mi; doncs es veu que no, és la nova moda.

Nenes!! espavileu!! Que començo a posar a bullir els cigrons!

Dia Moc

M'havia quedat amb la paraula "Mocs"...
Mocs i plors. Això és el que més recordo del dia que em van acomiadar. Però, anem a pams...
No us he explicat en què consistia la meva feina... Sóc Comercial de Publicitat (bé, "era" Comercial de Publicitat). Venia espais publicitaris en mitjans impresos. Continuo:

Dia Moc
07:00 h. M'aixeco del llit. Els sentits em funcionen, Va, cap a treballar!
08:05 h. Tiro el meu fill a l'Insti. Fem veure que no ens coneixem (no fos cas que la seva reputació es resentís)
08:30 h. Arribo al despatx. Obro l'ordinador. M'ha escrit la Paloma de la Vega de Vente Priveé (gràcies Paloma)
09:00 h. Amb el cotxe cap a una visita a un client. Amb la moral amunt!
10:30 h. Surto de la visita. Intent fallit de venda (la crisi, no hi ha pressupost, farem online...)
11:30 o 11:45 h. Ai, aquí sí que comença de debò la història...

• La meva cap em diu una cosa semblant a: No ets tú, és la situació... Aaaggghhh! És un divorci! un divorci laboral!

TATXÀN! i apareix el moc! No en tinc ni idea ni del que vaig dir ni del que em van dir...  Moc amunt, moc avall... Mocadors de paper a dojo!

I ara, què?

12:30 h. Despatx Dtor. Recursos Humans. Mocs
13:00 h. Abraçades de companyes i companys. Més mocs
14:00 h. Amb el cotxe cap a casa. "Guantera" plena de mocadors.
14:30 h. Entro a casa, m'abraço al meu "estupendu" (estupendu=meu marit), m'assec al sofà i continuo amb els plors i mocadors...
15:00 a 23:00 h. Subsisteixo amb els dos mocadors que em queden i marxo a dormir...

I ara què? (again)

Doncs ara, formo part de l'empresa més gran d'Espanya, l'INEM. Algú sap on es farà el sopar de Nadal?? Suposo que trobar un restaurant amb capacitat per a més de cinc milions de persones deu costar...


CONTINUARÀ...

Per cert! Gràcies a tots els que m'heu llegit i els que m'heu fet arribar molts ànims!!
Smuack!!