Altre cop... pppffff....

Us recordeu, fa 10 mesos que estava en pla poètic i us vaig escriure un tros de la cançò de les Polseres Vermelles dient, Tot arriba, bla, bla, bla..... he trobat feina, bla, bla, bla.... tanco el blog, bla, bla, bla....

Doncs, NO! Torno a tenir el blog actiu!!

Si, si.... ja hi torno (malauradament) altre cop ATURADA.

Ha estat fantàstic aquests mesos que he treballat, he après un munt sobre el món online, m'he trobat gent meravellosa (menys algun que altre) però.... m'ha tocat.

No, no em pregunteu.... què ha passat? doncs, senzill, m'han acomiadat.... Hasta aqui puedo leer.

Ja us explicaré cosetes. De moment estic en estat de xoc...

Apali! Benvinguts altre cop a QUINA FEINA DÓNA L'ATUR!!!!!

Tot arriba.

...respira, espera't, aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te, la vida, el món t'espera...

així fa la cançó de la promo de la nova temporada dels "Polseres Vermelles". Em direu: estàs tova... No, home no!! es que la posen a totes hores i, a totes hores, la vaig tatarejant... i això per què?

1. Perquè s'enganxa
2. Perquè m'agrada
3. Perquè, ara que m'he parat a escoltar la cançó de debó, és profunda, eh??
4. Perquè... potser si que estic una mica toveta??? Què no, collons!!

Precisament he començat l'any amb molt bon peu! I es que... Bé, tinc una notícia bona i una dolenta... Començaré per la dolenta:

Em sap greu, però TANCO el blog. Si, si... Si voleu saber que fa l'Estupendu i el que porten entre mans els Paquirrins i les peripècies que visc, m'haureu de trucar o bé escriure'm un mail..
I això, porta a la notícia bona:

Senyores i Senyors lectors del meu blog... JA TINC "CURRO" (Iabadabadú; iuju, iuju; ole, ole..!!)

Si, si, de comercial...
No, no, de publicitat no...
Noves tecnologies? Si, si...
Si, si, estic contenta....

I és per això que tanco el blog... Ja no em "dóna feina l'atur", per tant, ja no té sentit continuar! -Sic!-

Finalment, poc a poc, passant algunes entrevistes (algunes d'estrambòtiques) he aconseguit una feina.... Nervis, pors, alegria... no vegis quina barreja!

I encara que la finalitat de la cançó del Sr. Andreu Rifé (Fil de Llum) i de la sèrie Polseres Vermelles és relacionar la lletra amb una enfermetat terrible, també és pot aplicar a les persones que hem estat (o estàn) a l'atur ... respira, espera't, aixeca't sense pressa... el món t'espera! Amb constància i paciència, les coses van arribant..

Gràcies per haver-me seguit tots aquests mesos. Això és tot!

Una gran abraçada.