dijous, 21 de juny del 2012

El SOC

Sabeu què és el SOC?? Fins fa molt poc, jo no sabia que era la nova INEM! .És el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Com han canviat les coses! Quan era joveneta, jo em vaig apuntar a l'INEM amb la il·lusió de trobar feina a través d'aquesta entitat... La il·lusió va anar passant cap a la fustració i cabreig, perquè l'únic que vaig "trobar" va ser unes cues kilomètriques per "sellar" un paper cada X temps que reconfirmava que estava aturada. I tant que estava "aturada"! De feina i de gambals! Però això és una altra historia...

Un dia de finals d'aquest Abril, em vaig llevar disposada a anar a l'INEM (actual SOC però jo, erre que erre...) i no fent cas del meu Estupendu que ja m'havia dit "això no és com abans; que ha canviat molt", vaig anar cap allà amb tota la documentació i tota la desgana del món disposada a tragar-me una cua descomunal (amb la "friolera" taxa d'atur que patim avui en dia no és d'extranyar). 

Va ser arribar a lloc i.... ostres! no hi ha ningú fora al carrer. Entro i em trobo una senyora sentada en una taula amb un "peazo" tele a sobre el seu cap amb uns números extranys. 
  • Hola, bon dia, vinc a demanar la prestació d'atur.
  • Apreti B i esperi el seu número, tota seca ella...
La "B" en qüestió era el botó d'una màquina que escupia tickets amb un número amb la lletra B, per suposat. El vaig agafar, vaig seure amb unes quantes persones que també tenien un ticket a la mà i, au!, a esperar com si estigués a la cua de la carnisseria. Tots mirant-nos de reüll, a veure quina cara feiem. Clar! tots estavem al·lucinats del mateix... ni cua al carrer, tot informatitzat i modern! (excepte la senyora de la taula que deu ser la mateixa de quan jo era joveneta...) Em vaig sentir com en Paco Martínez Soria, en aquelles pel·lis antigues, que entrava a l'estació de tren amb la gallina en una cistella i es quedava al·lucinat de la modernitat de les instal·lacions. Doncs jo igual, només em faltava la gallina i la boina enroscada fins els ulls.

Al poc (menys estona de que la m'espero a la carnisseria) en el "peazo" tele, va sortir el meu número i, Zas! ja estava parlant amb un senyor que li vaig donar tota la documentació i amb 3 minuts em va dir: Ja està, a partir del dia 10 del mes que ve, vosté ja percebrà la prestació. 3 minuts!! 

Ja està? i la cua? i "le falta un papel, vuelva mañana", i...? ja està? 

Si, tot ja estava i a sobre, em va donar una adreça de web perquè consultés tot el que hi ha relacionat amb la meva prestació. Acollonant!

 I es que una es pensa que el temps no passa i si que passa, si... Tens més arrugues, et fa mal l'esquena, tot s'ha informatitzat i l'INEM ja no és l'INEM.

Fins el proper post!













4 comentaris:

  1. Mentre no et diguin SOCA!!!!!!... Jo crec que INEM dona més esperances es com, HI ANEM, cap a ón?, no ho sé però a algún lloc anem.
    El "SOC" dona la impressió de, SOC ATURAT,s'hauria de dir SERÉ (un altra cosa, es clar). Encara que ara que hi penso jo estic en un ERE, o sigui que jo si que "S ERE". Igual m'envien a un altra oficina jajajaja!!!!

    ResponElimina
  2. Jajajaja.... és més bo el teu comentari que el meu post! jajajaja...
    Si, és veritat SOC sóna a SOCA,a SOT o a SOC el que sóc, aturat.
    Ptns.

    ResponElimina
  3. A mi m'ha fet gràcia lo de la dona de l'entrada, que segur que era la mateixa de quan eres jove. Aquesta gent, amb el pas del temps, tindrien que donar-li un set d'all bran en comptes de la cistella de Nadal; Cada any que passa estan més amargades! Com les de la cafeteria del col·legi del Pol, que et llancen el canvi amb una catapulta. Petons! (Sóc la Maca una altre vegada, que m'he canviat el nom xD)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'has fixat que el primer comentari me la fet la "Mmita" i tu ets la "Mcitta", déu-n'hi-dó!! Sort que m'has dit qui erets!! :)
      Si, les de l'Institut del Pol són familia de la senyora de l'entrada... cosines germanes com a mínim... XD

      Elimina