divendres, 15 de juny del 2012

Relació familiar...

Jo sempre he estat en actiu, sortint de casa cada dia (exceptuant, és clar, quan vaig tenir els meus "Paquirrins" i alguna que altra grip...) i tornant a la tarda/vespre cap a casa pensant en el que faria o fariem de sopar...
El meu Estupendu, cada matí es col·locava la corbata i sortia abans que jo de casa. També tornava més tard. A part de treballar fora de Barcelona, no tenia hores. Feia una feina que si el trucaven a les 3 del matí, es llevava i anava... I no era metge!
Fa cosa de dos anys, en la empresa on treballava, també van decidir que "había  sido un placer pero" cap a casa!
I vet-ho aqui, que primer ell i després jo. Imagineu-vos, gairebé 25 anys de casats, que ens veiem els vespres, caps de setmana i vacances... de cop i volta... ens veiem les 24 hores del dia SENCERETES.

Els primers dies semblavem "Els Dalton" (recordeu aquells germans babaus dels dibuixos de Lucky Luke?). Ens miràvem de reüll, marcant territori, esquivant-nos al trobar-nos (cosa difícil tenint en compte el pis que tenim), repartint-nos, sense dir-nos-ho, les petites feines de casa...
Quan portàvem una setmana junts, vem passar d'Els Dalton a ser dos gats, només ens veiem Fuuuuffffff, ens bufàvem.
I, tenia que passar...
  • Quèèèè?? què no saps on tens els pantalons grissos?? 
  • No, només t'he dit que no els trobo.
  • Es que tu no trobaries un pantaló gris en una fàbrica de pantalons grissos!!!
  • Què t'he dit que no trobo els pantalons grissos!! Re' més!
  • Això vol dir que dius que jo NO t'he rentat els pantalons grissos i que per això no els tens!!
  • No, això vol dir que no els trobo.
  • "Pues" te'ls pintes!
  • Collons com estem, eh??
  • Fuuuffff! macasumlospedré.... Els putospantalonsgrissos...
I així,  en modus "Belén Esteban" vaig estar uns dies.


Poc a poc, hem anat adaptant-nos a la situació (quin remei!) i hem aconseguit estar una mica tranquils. Ja som la parella que sempre hem estat. Intentem passar el dia i cadascú fa i té les seves coses, dinem i sopem plegats tota la familia i, al final del dia com sempre, semblem Els Roper (En George i la Mildred) quan estem mirant la tele des del llit

I es que, "a pesar de los pesares", som una parella collonuda! (i per molts anys!)

 






 

2 comentaris:

  1. I tant que ho sou!
    I si en algún moment hi ha "roce" ja se sap que "hace el carinyo!".

    Petons Lulu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Nuni! Doncs com vosaltres... una parella indestructible!
      Petons.

      Elimina