El meu futur immediat

Quan treballava sempre pensava que les persones que no tenien feina, tenien molt de temps per a fer coses. Tots en algun moment que altra hem pensat Jo, si em quedés a l'atur, faria... doncs, no... al menys en el meu cas, no és així!
Sempre havia pensat que si em quedava sense feina, volia muntar-me una papereria d'aquestes modernes amb molts papers de colors i molts bolis. El "Paper de la Pepa", deiem la Monstse i jo (perquè a ella també li feia il.lusió muntar-ho i em deia Si ho fas, avisa'm!).  Encara no, Montse. Ja t'avisaré!
També hi havia la possibilitat de posar una botiga de llegums cuits. Ja m'hi veia jo...  

Què li poso reina? un quart de quilo de cigrons? em passa una mica el pes... li deixo.

Amb el meu davantal (fet per mi) amb els volant a l'alçada de l'escot i amb el nom brodat de la botiga..., però això de moment no pot ser, em falten dues sòcies...
Els primers dies d'estar a l'atur, vaig desitjar treballar de qualsevol cosa menys de comercial de publicitat i, si tenia que ser comercial, preferia vendre xoriços de cantimpalo, begudes alcohòliques o tornillos...
I vaig començar a enviar curriculums, indiscriminadament, i a trucar els contactes que m'havien passat algunes persones. El resultat va ser que vaig començar a fer entrevistes deseguida. Les que vaig fer que em van passar el contacte, molt correctes. Les que es publiquen a les webs de feina, per esbrinar quina està bé, has de passar per unes quantes com:

• Buscamos un comercial (anem bé)
• Con alta experiencia con clientes de alto consumo (tengui)
• Persona agradable y comprometida acostumbrada a trabajar por resultados (també tengui)
• Flexibilidad de horarios (ui, ui, ui...)
• Inglés alto y preferiblemente con alemán (buuufff!!!)
• Licenciado en Administración de empresas y/o Publicidad (punxo!)
• Sueldo anual bruto: De 18.000 a 20.000 € (sic!)
• Contrato: Autónomo (jajajajaja...)

Per a mi "Autònom" vol dir que jo escullo els projectes, no els projectes m'escullen a mi; doncs es veu que no, és la nova moda.

Nenes!! espavileu!! Que començo a posar a bullir els cigrons!

El Curriculum

I aqui estic, davant l'ordinador amb el "full" en blanc i el cursor parpallejant, desafiant...  a quin any vaig acabar l'EGB? Com es deia "l'Insti"?
Bé, com deia, estic davant l'ordinador fent memòria de la meva vida laboral (irremediablement el cap se me'n va a anècdotes que vaig viure en aquelles èpoques i em distrec), centra't!
Tampoc és tan extensa la meva vida laboral. Des dels 17 anys fins ara he estat a 5 empreses i a les dues últimes m'he passat 12 anys en cadascuna (a l'última quasi 12 anys), i la meva mania de resumir no acompanya a l'hora de fer aquest document. Per a mi el curriculum seria:

• Del 198X al 198X Mecanògrafa (gran ofici. Escrivia -i escric- amb tots els dits i sense mirar!) a TAL.
• Del 198X al 198X Auxiliar Administrativa a PASCUAL,
• Del 198X al 198X. Secretaria i Coordinadora de publicitat a MARIAL.
• Del 198X al 200X, Comercial publicitat a TORCUAL.
• Del 200X al 2012, Comercial publicitat a CATAL.   

- Noooo! -exclamació de l'estupendu- potser que posis alguna cosa més, no? 
- Òndia! No poden preguntar i jo els hi explico?
- Nooo -li sobresurt la vena del coll- has de posar quin càrrec tenies, les tasques que feies i els èxits aconseguits!!
- Collons! 


Au! ja em veus a mi, pensant en la feina que feia quan era secretaria en una agència d'exclusives de publicitat i quin "èxit" vaig aconseguir! 



- Osti! què tenia 19 anys! Ha plogut molt, eh? Doncs feia de secretaria. Ja està!
- Nooo! -desesparació absoluta- detalla-ho tot!
- Ggghhhhrrrr!!! Merda!


Àpali, a escriure! Macasumtotja!


Un cop ho tinc tot escrit detalladament, amb estudis, cursos i més cursos, els estudis a la Universitat, "Hobbies" (segons el meu fill ara ja no es posa...), etc, Quin format agafo?? I quin format entrego? (word, excel, pdf, autocad, jpg...)  A internet hi ha plantilles i plantilles....


Bé, ara ja si! Tinc el curriculum, tinc la plantilla, tinc el format, tinc els hobbies... que faig ara?
Doncs apuntar-me a les planes de búsqueda de feina i...


NOOO!!! Haig de tornar a escriure el meu curriculum a les plantilles d'aquestes webs, sic!


Ooommm! Ooommm! Paciència, Lulu, paciència... Tot sigui per una feina!
Un, dos, tres... ja!!


I em registro a Infopops, Feinaja, mapuntoaunafeina.com, tenimuncurropertu.es, jatardesaregistrarte.cat...


i aqui va ser quan vaig pensar: "Quina feina dóna l'atur!"

I ara què?

I ara què? Aquesta és la qüestió…

Doncs si, després d’estar dos o tres dies amb la cara abotargada i la mirada perduda, fent-me aquesta pregunta maleïda i compadint-me a mi mateixa…

Em vaig llevar! Vaig entomar el targeter! Vaig obrir l’ordinador! I amb aquell esperit que ja voldria Agustina de Aragón per a si mateixa vaig redactar un mail que deia:

Benvolguts Senyors, des del dia XX ja no formo part de l’equip de …..

I…. Riiiing-Riiing, telèfon! Algun company/amic, bé, si mira, he enviat un mail….

Riiing-Riiing, telèfon de casa. Contesta el meu estupendu si, si, està bé… ara està parlant per telèfon… no, espera! Ara te la passo!

Si, és la situació, no era jo…. (què hi farem!)

Riiing-Riiing, un client, si, i tant! Cap problema, ens veiem aviat  (això espero)

Riiing-Riiing, si, si… jo també em vaig quedar de pedra… (paralitzada!)

Riiing-Riiing, Gràcies, gràcies ara t’ho envio (el curriculum, aquell paper que, si el trobo, te l’enviaré)

Riiiing-Riiiing....... tantes i tantes trucades. Em vaig passar un quants dies reben i fent trucades, només reben i fent trucades (gràcies). Fins hi tot, els de Vodafone em van trucar per si volia canviar la tarifa! Ho detecten tot els mamons! 

Següent dia, em llevo (a les 7, jo sempre em llevo a les 7), obro l’ordinador i a “buscar un documento” poso: “curriculum” ………………………………… no troba res.

Neeeeen! (al meu estupendu també li dic “nen”) tu no sabràs on està guardat el meu curriculum?? No estarà en algún d’aquells “diskettes”? , em contesta senyalant una muntanyeta d’aquelles coses quadradetes i planes que ja no pots posar a CAP ordinador perquè ja està més que obsolet. I ara què? (osti amb la maleïda pregunteta).

Au reina! A fer memoria!