Rumiant sobre les Xarxes Socials

Una de les coses que estic fent des de que no tinc feina (remunerada) es rumiar molt. El fet és que passo moltes hores sola i el coco va a la seva bola.

Aquests dies estava pensant amb les xarxes socials. Jo sóc una "heavyuser" com dirien els entesos. És a dir, estic en totes i cadascuna de les xarxes socials i me les miro sovint. Però, ja fa uns mesos que me n'adono que ja tant jo com els meus amics i/o contactes, hem reconduït la manera de fer anar els continguts d'aquestes plataformes.

Per exemple, Facebook, On estàn les publicacions d'estat de coses qüotidianes? Vaig a fer macarrons per a tota la familia. Doncs molt bé, si senyor! Jo m'entero que Fulaneta li ve a dinar tota la colla i li fa macarrons. Ara no... ara publiquem (i m'incloc) una cita d'algú com Paolo Coelho o el Dalai Lama o fem like a la plana que ens suggereixen sobre galetes en forma de papallona...
I els macarrons collons? T'han sortit bons? la sogra ha quedat satisfeta? la teva cunyada portava un vestit de flors? Has fet fotos? Vinga, parlamordedeu! que el Facebook és per cotillejar, no per frases com no por mucho madrugar, amanece más temprano... i què?! Jo em vull enterar com esteu i que feu. No cal cada deu minuts ni que em comenteu quan feu pipí, però es que ara és avorrit com una mala cosa!

Per altra banda, Twitter... 140 caràcters... No en tinc prou! i vinga hashtags! Molt sovint hi ha publicacions que hi ha més coixinets que "chicha"! A veure el #futbol #FCB #Visca #Barça i #Visca #Catalunya @laculetuitera. Pppfff.... S'omple tant la plana d'inici que ni que visquès 200 anys podria posar-me al dia de tot el que es diu!

I Linkedin? és útil, si. Per buscar feina està molt bé i per buscar els noms de les persones i càrrecs que ténen a les empreses. Bona eina. Però... semblem tots una colla de gurús publicant, cadascú en el seu sector, articles de blogs, de revistes tècniques online, i quedem d'allò més bé... Los 10 errores más comunes de los bloggers, m'ho llegeixo, veig que no faig 10 errors, que en faig 15, però ho publico com si jo fos la blogger més guai del món mundial... i anar fent...

Instagram: ara mateix, la meva preferida. Si, ja ho sé, els que sou bons fotògrafs creieu que fem trampa... Buenu, però els paquets com jo ens va bé tots els filtres perquè una foto tirant a mediocre pot quedar xula.

I que em dieu del What'sup (el guasap)?
Clinck: Vindré tard.
Resposta: Ok
Clinck: estic per la Diagonal.
Resposta: Ok
Clinck: que hi ha per sopar?
Resposta: Mongeta tendra amb patata
Clinck: No m'agrada
Resposta: Ok. 'Ta fots

I on s'ha quedat el trucar per telèfon? Amb els dits morcillones que tinc trigo més per escriure Ok que trucar.

Abans, quan no tenim aquestes eines deiem que la informació és poder. Ara no. Tenim tant a l'avast la informació que crea desinformació...

Però és igual... continuaré posant cites d'Einstein, fent likes a les fotos de gatets, posant hashtags absurds, fent fotos amb tots els filtres del món mundial i fent-me la interessant a Linkedin... I tot això fent un checking al Foursquare perquè estigueu al cas d'on sóc!

Em queixo, però sóc un cas perdut... perdut en la immensitat de les xarxes!

Fins aviat!

Amb tot plegat, som a Març!

Torno a ser aquí!

Disculpeu que no hagi fet cap post des de Novembre... M'he saltat el Nadal (amb les corresponents històries sobre els bolets del meu sogre), l'explicació d'alguna de les búsquedes de feina, alguna entrevista i situacions familiars vàries...

El motiu? Dos en concret: el mal humor que gasto i que el meu ordinador ha fet "caput"... i continuem...

L'ordinador ha fet figa. Tal com diuen "en casa del herrero, cuchillo de palo". L'Estupendu té una botiga d'informàtica, repara ordinadors, però el meu no el pot arreglar. Les "pometes" han d'anar al servei oficial i no hi ha dinerons...

I el mal humor, el continuo tenint. Per què? Doncs perquè la cosa està fatal! No trobo feina...

Feina n'hi ha. Si de debó, però cada vegada més volen que treballis des de casa, by the face i ja cobraràs quan venguis alguna cosa. Mentrestant, a viure de l'aire que anirà bé per a la meva figura.

A part, ja tornem a aquella època de que si no tens un Màster i l'anglès a nivell "alçada d'un campanar" no puc vendre un borrall. Ni l'experiència ni els coneixements es valoren.
Si fins i tot vaig veure una oferta de treball on buscàven comercial amb hebreu! Ells sabràn....

I aquí estic.... amb la conya de que no tinc feina, tinc els dies ocupats feinejant, veient a persones que fa temps que no veig, enviant currículums, baixant a la botiga de l'Estupendu per si s'ha de canviar l'aparador, fer una publicació al Facebook o bé inventant-me estratègies de màrketing que, si tinguès quartos, vendria més que el MediaMarkt! Si fins i tot sóc Mare-Delegada de l'Institut del meu fill... Jo, que sempre he fugit corrents d'aquesta mena de coses perquè, de debó, no serveixo. Em poso nerviosa!

Quan vaig a una reunió de pares i mares de l'Institut, em trobo a persones encantadores amb moltes ganes de treballar per fer alguna cosa que sigui a fí de bé pels alumnes i l'Institut. Però, a vegades, surt algú dient: l'Institut ha de fer alguna cosa amb el tema dels mòbils. El meu fill està enganxat! 
Jo, que sóc una bèstia, m'agafen ganes de dir: doncs li prens el mòbil i llestos!
l'Institut ja ténen normes sobre l'utilització dels mòbils, en tot cas hem de ser els pares que tenim l'obligació de valorar el fet de a) que tinguin mòbil b) com s'ha d'utilitzar i quan c) no es pot gravar qualsevol cosa i penjar-la a les xarxes socials, etc, etc...

Sort que sempre hi ha algú més sensat que jo i diu: Si, parlarem amb l'Institut a veure si poden ajudar als pares a controlar l'ús del mòbil dins l'horari escolar.

Realment, porto una mala hòstia!

Bueeeno, temps al temps a veure si se'm passa les "malespuces"

Fins aviat i gràcies per llegir-me!

El SOC again....

• Aaaggghhh! no trobo el llibre de família... que saps on és? -li pregunto a l'Estupendu, és clar.-
• Has mirat a la calaixera?
• Si
• A l'armari?
• Siii.
• A...
• No el tindràs tú?
• Jo? per què?
• Com que per què? no vas acompanyar a renovar el DNI al Paquirrin?
• Jo?
• COLLONS!

Això era el dia abans d'anar al SOC... és que no sabeu com canvien les coses en un any i mig! al Juny del 2012, vaig anar per primera vegada al SOC a demanar la prestació d'atur i no vaig fer cua al carrer, em van fer agafar un número vaig anar a una taula, vaig donar la meva documentació i... zas! Tot arreglat!

La setmana passada em va dir el meu advocat que tenia que demanar hora per telèfon i que no em deixès el DNI, llibre de familia, el certificat d'empresa, la carta d'acomiadament i el nº de compte corrent.

Dit i fet, truco:

• Riiiing, riiiing.... Benvinguts al SOC, si vol tramitar la prestació d'atur pitgi 1, si voleu...

Pitjo 1...

• Introduexi el seu número de DNI sense la lletra....

Introdueixo el número...

• La seva lletra és: S! (ole, ole), si és correcte pitgi 1; en cas contrari....

Pitjo 1...

• Té hora el dia X a les 8,30 h al carrer...

El dia X a un quart de nou del matí estava a la porta del SOC, fent cua al carrer....
A dos quarts en punt entrem, passem per la taula de la senyora d'informació  i em donen un número...
Als 10 minuts em toca passar a una taula i desenfundo... DNI, llibre de familia, certificat d'empresa..... TOT.

I de cop i volta em diu la senyoreta que m'atenia:

• El compte corrent és el mateix que el que tenim aqui?
• Si...
• I té el nº de DNI del seu Paquirrin petit?
• Mmm, no...
• Doncs, ho sento molt, però jo li gestiono com si només tingués un fill al seu càrrec i torni vostè demà i em porta el nº de DNI que falta....

Com? Torni vostè demà? A l'era d'internet, per un número, "torni vostè demà"? Ténen el meu nº de compte corrent de la vegada anterior, el DNI del meu fill gran i no ténen el número del meu fill petit? -sic!-

Apali, l'endemà a dos quarts de nou del matí estava a la porta de SOC, fent cua al carrer, a dos quarts de nou en punt entrem...
Això ja ho he dit, no?

El dia de demà...

Rrriiinnnggg!!!! (despertador)... són les 8 del matí!

M'aixeco? no m'aixeco? que haig de fer avui? Res? Res!

Quina extranya sensació la dels matins on tinc tot el dia per endavant en blanc... en blanc? No!
Sembla mentida, amb l'agenda gairebé buida tots el dies, no tinc temps per res!

Aquesta vegada, a diferència de fa un any i mig, estic jo sola a casa. L'Estupendu, per sort, fa uns 6 mesos va engegar un negoci i surt molt d'hora pels matins per anar a la seva botiga d'informàtica i treballar tot el dia. I els Paquirrins a l'Institut...

I, si, m'aixeco i em miro casa meva. Que petita és, però la molt mal parida sembla que tingui un imàn per la pols! Vaig a la cuina.... per què, per què, per què sempre hi ha coses a la pica per rentar?
Algú no podria inventar uns llençols que es posèssin a lloc un cop t'aixeques del llit?  I que em dieu del extrany cas de que per molt que posis rentadores, el cubell de roba bruta sempre és ple? o som molt nets o bé uns marranos que embrutem roba a dojo... i on collons està la parella de la dotzena de mitjons desaparallats que tinc en el cistell dels mitjons? casumtot!

 Quan acabo de recollir, fer el llit, cuina, rentadores, etc... són gairebé les onze.. però que he fet? però, però... quan treballava, m'organitzava millor!

Agafo l'ordinador... miro els mails, repaso infopops, tincuncurropertu, feinaitalent i.... ai! tinc una notificació en el Facebook.... ostres! el Candy Crush, em crida!!!!

La una? el dinar! aaaiiixxx...

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dos quarts de cinc de la tarda: surto de casa cap a rehabilitació (a veure si m'arreglen els tendons que els tinc revolucionats); mitja hora de caminata, tres quarts d'hora fent exercicis amb les cames enlaire. Semblo un escarabat panxa amunt! (us asseguro que costa mantenir la dignitat amb aquesta postura) i altra mitja hora de caminata.... amb tot això són gairebé les set de la tarda

Apali, fer sopar, ostres, el Candy Crash!, miro el TN, alguna sèrie i vaig cap al llit....
I demà, que haig de fer? Res? Res!

Extranyament, no va ser un dia Moc...

Cling! -m'ha entrat un mail de la meva cap- Ei, Lulu! podem parlar aquesta tarda cap a les 16,00 h?

Cap problema! -contesto jo-

A l'hora indicada, a la sala de reunions es va dir allò de no es per tu, no s'han assolit els objectius, s'ha de fer un canvi en el departament comercial....
Bé i d'altres coses que ara ja no val ni la pena pensar... Un altre divorci laboral!

Apali, recull les 4 pertinences, i em vaig marxar a la francesa! Quin greu els meus companys!! Són persones fantàstiques, inteligents i bona gent i jo vaig marxar després d'un curt mail de despedida!
Nois, disculpeu!

Realment el meu grau d'afectació en el moment de creuar la porta va ser zero....
Només em va saber greu no haver-me despedit com s'ha de fer amb els companys, però em van agafar les presses...

I vaig trucar al meu Estupendu -que casualment era el seu aniversari- i li vaig esbitzar la notícia:

• Carinyu, m'han despatxat! Sento donar-te males noticies... i sabeu que va contestar?

• Això no són males noticies... tranquila (val més que el seu pes en or aquest home!)
  

I, tranquilament, vaig anar a fer un café amb una de les meves millors amigues, vam anar a la botiga de l'Estupendu i vàrem passar a la tarda...

Al dia següent (dissabte) em vaig aixecar del llit i anava donant voltes per la casa (voltes petites perquè el pis no dóna per més) i no sabia que havia de fer. Collons nena! és dissabte! comprar el menjar, endreçar, posar rentadores, el que faig sempre els dissabtes! Doncs no, jo donant voltes...

Total, he estat en estat de xoc 4 dies, caient en el victimisme (per què a mi, per què a mi...) amb un sentiment confós (sóc una inútil i una fracasada...) i sense saber que fer amb el meu temps (i ara què?...) Però... Ja està!

Fora tonteries!!

Ara haig d'esperar uns dies, trucar a l'INEM (el SOC, ja ho sé, però per a mi sempre serà l'INEM) perquè ara també ha canviat la cosa.... Ara s'ha de demanar hora com en el metge de capçalera.

Ja us ho explicaré.... Osti! on tinc el curriculum? Bufff....

Altre cop... pppffff....

Us recordeu, fa 10 mesos que estava en pla poètic i us vaig escriure un tros de la cançò de les Polseres Vermelles dient, Tot arriba, bla, bla, bla..... he trobat feina, bla, bla, bla.... tanco el blog, bla, bla, bla....

Doncs, NO! Torno a tenir el blog actiu!!

Si, si.... ja hi torno (malauradament) altre cop ATURADA.

Ha estat fantàstic aquests mesos que he treballat, he après un munt sobre el món online, m'he trobat gent meravellosa (menys algun que altre) però.... m'ha tocat.

No, no em pregunteu.... què ha passat? doncs, senzill, m'han acomiadat.... Hasta aqui puedo leer.

Ja us explicaré cosetes. De moment estic en estat de xoc...

Apali! Benvinguts altre cop a QUINA FEINA DÓNA L'ATUR!!!!!

Tot arriba.

...respira, espera't, aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te, la vida, el món t'espera...

així fa la cançó de la promo de la nova temporada dels "Polseres Vermelles". Em direu: estàs tova... No, home no!! es que la posen a totes hores i, a totes hores, la vaig tatarejant... i això per què?

1. Perquè s'enganxa
2. Perquè m'agrada
3. Perquè, ara que m'he parat a escoltar la cançó de debó, és profunda, eh??
4. Perquè... potser si que estic una mica toveta??? Què no, collons!!

Precisament he començat l'any amb molt bon peu! I es que... Bé, tinc una notícia bona i una dolenta... Començaré per la dolenta:

Em sap greu, però TANCO el blog. Si, si... Si voleu saber que fa l'Estupendu i el que porten entre mans els Paquirrins i les peripècies que visc, m'haureu de trucar o bé escriure'm un mail..
I això, porta a la notícia bona:

Senyores i Senyors lectors del meu blog... JA TINC "CURRO" (Iabadabadú; iuju, iuju; ole, ole..!!)

Si, si, de comercial...
No, no, de publicitat no...
Noves tecnologies? Si, si...
Si, si, estic contenta....

I és per això que tanco el blog... Ja no em "dóna feina l'atur", per tant, ja no té sentit continuar! -Sic!-

Finalment, poc a poc, passant algunes entrevistes (algunes d'estrambòtiques) he aconseguit una feina.... Nervis, pors, alegria... no vegis quina barreja!

I encara que la finalitat de la cançó del Sr. Andreu Rifé (Fil de Llum) i de la sèrie Polseres Vermelles és relacionar la lletra amb una enfermetat terrible, també és pot aplicar a les persones que hem estat (o estàn) a l'atur ... respira, espera't, aixeca't sense pressa... el món t'espera! Amb constància i paciència, les coses van arribant..

Gràcies per haver-me seguit tots aquests mesos. Això és tot!

Una gran abraçada.