Dia Moc

M'havia quedat amb la paraula "Mocs"...
Mocs i plors. Això és el que més recordo del dia que em van acomiadar. Però, anem a pams...
No us he explicat en què consistia la meva feina... Sóc Comercial de Publicitat (bé, "era" Comercial de Publicitat). Venia espais publicitaris en mitjans impresos. Continuo:

Dia Moc
07:00 h. M'aixeco del llit. Els sentits em funcionen, Va, cap a treballar!
08:05 h. Tiro el meu fill a l'Insti. Fem veure que no ens coneixem (no fos cas que la seva reputació es resentís)
08:30 h. Arribo al despatx. Obro l'ordinador. M'ha escrit la Paloma de la Vega de Vente Priveé (gràcies Paloma)
09:00 h. Amb el cotxe cap a una visita a un client. Amb la moral amunt!
10:30 h. Surto de la visita. Intent fallit de venda (la crisi, no hi ha pressupost, farem online...)
11:30 o 11:45 h. Ai, aquí sí que comença de debò la història...

• La meva cap em diu una cosa semblant a: No ets tú, és la situació... Aaaggghhh! És un divorci! un divorci laboral!

TATXÀN! i apareix el moc! No en tinc ni idea ni del que vaig dir ni del que em van dir...  Moc amunt, moc avall... Mocadors de paper a dojo!

I ara, què?

12:30 h. Despatx Dtor. Recursos Humans. Mocs
13:00 h. Abraçades de companyes i companys. Més mocs
14:00 h. Amb el cotxe cap a casa. "Guantera" plena de mocadors.
14:30 h. Entro a casa, m'abraço al meu "estupendu" (estupendu=meu marit), m'assec al sofà i continuo amb els plors i mocadors...
15:00 a 23:00 h. Subsisteixo amb els dos mocadors que em queden i marxo a dormir...

I ara què? (again)

Doncs ara, formo part de l'empresa més gran d'Espanya, l'INEM. Algú sap on es farà el sopar de Nadal?? Suposo que trobar un restaurant amb capacitat per a més de cinc milions de persones deu costar...


CONTINUARÀ...

Per cert! Gràcies a tots els que m'heu llegit i els que m'heu fet arribar molts ànims!!
Smuack!!