El dia de demà...

Rrriiinnnggg!!!! (despertador)... són les 8 del matí!

M'aixeco? no m'aixeco? que haig de fer avui? Res? Res!

Quina extranya sensació la dels matins on tinc tot el dia per endavant en blanc... en blanc? No!
Sembla mentida, amb l'agenda gairebé buida tots el dies, no tinc temps per res!

Aquesta vegada, a diferència de fa un any i mig, estic jo sola a casa. L'Estupendu, per sort, fa uns 6 mesos va engegar un negoci i surt molt d'hora pels matins per anar a la seva botiga d'informàtica i treballar tot el dia. I els Paquirrins a l'Institut...

I, si, m'aixeco i em miro casa meva. Que petita és, però la molt mal parida sembla que tingui un imàn per la pols! Vaig a la cuina.... per què, per què, per què sempre hi ha coses a la pica per rentar?
Algú no podria inventar uns llençols que es posèssin a lloc un cop t'aixeques del llit?  I que em dieu del extrany cas de que per molt que posis rentadores, el cubell de roba bruta sempre és ple? o som molt nets o bé uns marranos que embrutem roba a dojo... i on collons està la parella de la dotzena de mitjons desaparallats que tinc en el cistell dels mitjons? casumtot!

 Quan acabo de recollir, fer el llit, cuina, rentadores, etc... són gairebé les onze.. però que he fet? però, però... quan treballava, m'organitzava millor!

Agafo l'ordinador... miro els mails, repaso infopops, tincuncurropertu, feinaitalent i.... ai! tinc una notificació en el Facebook.... ostres! el Candy Crush, em crida!!!!

La una? el dinar! aaaiiixxx...

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dos quarts de cinc de la tarda: surto de casa cap a rehabilitació (a veure si m'arreglen els tendons que els tinc revolucionats); mitja hora de caminata, tres quarts d'hora fent exercicis amb les cames enlaire. Semblo un escarabat panxa amunt! (us asseguro que costa mantenir la dignitat amb aquesta postura) i altra mitja hora de caminata.... amb tot això són gairebé les set de la tarda

Apali, fer sopar, ostres, el Candy Crash!, miro el TN, alguna sèrie i vaig cap al llit....
I demà, que haig de fer? Res? Res!

Extranyament, no va ser un dia Moc...

Cling! -m'ha entrat un mail de la meva cap- Ei, Lulu! podem parlar aquesta tarda cap a les 16,00 h?

Cap problema! -contesto jo-

A l'hora indicada, a la sala de reunions es va dir allò de no es per tu, no s'han assolit els objectius, s'ha de fer un canvi en el departament comercial....
Bé i d'altres coses que ara ja no val ni la pena pensar... Un altre divorci laboral!

Apali, recull les 4 pertinences, i em vaig marxar a la francesa! Quin greu els meus companys!! Són persones fantàstiques, inteligents i bona gent i jo vaig marxar després d'un curt mail de despedida!
Nois, disculpeu!

Realment el meu grau d'afectació en el moment de creuar la porta va ser zero....
Només em va saber greu no haver-me despedit com s'ha de fer amb els companys, però em van agafar les presses...

I vaig trucar al meu Estupendu -que casualment era el seu aniversari- i li vaig esbitzar la notícia:

• Carinyu, m'han despatxat! Sento donar-te males noticies... i sabeu que va contestar?

• Això no són males noticies... tranquila (val més que el seu pes en or aquest home!)
  

I, tranquilament, vaig anar a fer un café amb una de les meves millors amigues, vam anar a la botiga de l'Estupendu i vàrem passar a la tarda...

Al dia següent (dissabte) em vaig aixecar del llit i anava donant voltes per la casa (voltes petites perquè el pis no dóna per més) i no sabia que havia de fer. Collons nena! és dissabte! comprar el menjar, endreçar, posar rentadores, el que faig sempre els dissabtes! Doncs no, jo donant voltes...

Total, he estat en estat de xoc 4 dies, caient en el victimisme (per què a mi, per què a mi...) amb un sentiment confós (sóc una inútil i una fracasada...) i sense saber que fer amb el meu temps (i ara què?...) Però... Ja està!

Fora tonteries!!

Ara haig d'esperar uns dies, trucar a l'INEM (el SOC, ja ho sé, però per a mi sempre serà l'INEM) perquè ara també ha canviat la cosa.... Ara s'ha de demanar hora com en el metge de capçalera.

Ja us ho explicaré.... Osti! on tinc el curriculum? Bufff....

Altre cop... pppffff....

Us recordeu, fa 10 mesos que estava en pla poètic i us vaig escriure un tros de la cançò de les Polseres Vermelles dient, Tot arriba, bla, bla, bla..... he trobat feina, bla, bla, bla.... tanco el blog, bla, bla, bla....

Doncs, NO! Torno a tenir el blog actiu!!

Si, si.... ja hi torno (malauradament) altre cop ATURADA.

Ha estat fantàstic aquests mesos que he treballat, he après un munt sobre el món online, m'he trobat gent meravellosa (menys algun que altre) però.... m'ha tocat.

No, no em pregunteu.... què ha passat? doncs, senzill, m'han acomiadat.... Hasta aqui puedo leer.

Ja us explicaré cosetes. De moment estic en estat de xoc...

Apali! Benvinguts altre cop a QUINA FEINA DÓNA L'ATUR!!!!!

Tot arriba.

...respira, espera't, aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te, la vida, el món t'espera...

així fa la cançó de la promo de la nova temporada dels "Polseres Vermelles". Em direu: estàs tova... No, home no!! es que la posen a totes hores i, a totes hores, la vaig tatarejant... i això per què?

1. Perquè s'enganxa
2. Perquè m'agrada
3. Perquè, ara que m'he parat a escoltar la cançó de debó, és profunda, eh??
4. Perquè... potser si que estic una mica toveta??? Què no, collons!!

Precisament he començat l'any amb molt bon peu! I es que... Bé, tinc una notícia bona i una dolenta... Començaré per la dolenta:

Em sap greu, però TANCO el blog. Si, si... Si voleu saber que fa l'Estupendu i el que porten entre mans els Paquirrins i les peripècies que visc, m'haureu de trucar o bé escriure'm un mail..
I això, porta a la notícia bona:

Senyores i Senyors lectors del meu blog... JA TINC "CURRO" (Iabadabadú; iuju, iuju; ole, ole..!!)

Si, si, de comercial...
No, no, de publicitat no...
Noves tecnologies? Si, si...
Si, si, estic contenta....

I és per això que tanco el blog... Ja no em "dóna feina l'atur", per tant, ja no té sentit continuar! -Sic!-

Finalment, poc a poc, passant algunes entrevistes (algunes d'estrambòtiques) he aconseguit una feina.... Nervis, pors, alegria... no vegis quina barreja!

I encara que la finalitat de la cançó del Sr. Andreu Rifé (Fil de Llum) i de la sèrie Polseres Vermelles és relacionar la lletra amb una enfermetat terrible, també és pot aplicar a les persones que hem estat (o estàn) a l'atur ... respira, espera't, aixeca't sense pressa... el món t'espera! Amb constància i paciència, les coses van arribant..

Gràcies per haver-me seguit tots aquests mesos. Això és tot!

Una gran abraçada.

Estrenem any... no el malgastem!

Ja està, ja hi som! Estrenem nou any!
365 dies completament verges que omplirem d'experiències i vivències, bones i no tan bones, però amb la il·lusió de que ara si, aquest any si serà l'any on començarem a treure el cap d'aquesta maleïda crisi, on trobaré feina i el negoci de l'Estupendu anirà d'alló més bé...
I aixi comença el meu somni d'aquest primer dia del 2013 ... ara vindrà algún desgraciat i me'l fotrà enlaire!
Bé, espero que això trigui... Mentrestant, com us ha anat les festes de Nadal?? Què... com cada any? Familia, familia i familia? Si? Jo també!
Si, ja sé... sempre falta algú a taula i potser, fins i tot, fotries algú fora de la taula, però que guapus són aquests dies. A mi m'agraden encara que dies abans de les festes, estic agobiada perquè no tinc les coses preparades, sempre em falta algún regal o senzillament, se'ns pica el caldo...
Això és precisament el que ens ha passat aquest any... se'ns ha picat el caldo!!!!
Collons!
Ja sé, ja sé.... uns pensareu que no hi ha per tant i altres que és una desgràcia, però el meu Estupendu fa normalment 3 olles de caldo (que no! que no exagero! -ara us posaré la foto, home!-) i així, en principi, teniem caldo al congelador per parar un tren... doncs just va anar pel menjar de Nadal...

Abans però, discusió.

• Aquest caldo està picat
• No, jo el veig bé
• Doncs jo no es que no el vegi bé, es que l'oloro malament.
• Espera que l'escalfo i a veure si està picat o no...
• No, no cal, està picat
• Buenu,,, però l'escalfo... 
• què no! que ja t'ho dic jo!
•  .......

En fi, més o menys com cada Nadal. Si no hi ha discusió pel caldo, hi ha perquè un considera que no hi ha prou carn per a tots i l'altra si (quan en realitat MAI arribem al segon plat -bé tots, excepte el meu sogre, no arribem MAI al segon plat. És l'únic que s'ho fot tot! :)-)

Aaaiixxx!!! Què faria jo sense aquestes petites coses que em passen i sense els meus.... Aquests dies més nyonyos ho penses i t'adones que el balanç de l'any, malgrat tot, tampoc ha anat tant malament...
Ara que el 2013 podria anar millor, eh????
Feliç any nou a tothom!!!!

Jingle Bells...

Dues ratlles per desitjar-vos a tots els lectors del meu blog (i als que no em llegeixen, també) un molt BON NADAL!!!

Gràcies a tots per estar aquí!

Imatge treta del blog martinagolafre.blogspot.com.es

Sis-cents quaranta-sis mil...

646.306...

Des de que, gairebé fa tres mesos, va sortir aquesta dada que estic paralitzada amb aquesta xifra...

Si, 646.305 i servidora som els aturats a Catalunya. M'agafa una mala hòstia!

I què podem fer? Una macrofesta en el Fòrum? (dic Fòrum com podria dir algun altre indret a Catalunya que ara no se m'acudeix...) Una botifarrada popular? Una manifestació al Passeig de Gràcia/Gran Via on segons la Guàrdia Urbana seriem 200.000 i segons Govern Civil 2.000?? No tu, que encara vindrien el mossos i, a sobre de parats, magullats!

Vés, i amb tot això, ens hem plantat a Desembre i tenim el Nadal a sobre! Amb mala maror a la societat (amb el "Wertgonyós" fent de les seves; el President amb la senyera enrotllada al cap però amb menys vots; amb els d'Esquerra que volen posar la poteta al govern però sense mullar-se; amb els del PSC que ténen molt poca credibilitat i amb el del CUP que no es canvia la camisa de quadres ni que el matin... sic!) i amb els parats i els no-parats sense paga extra! Collons com ha canviat tot!!

Jo ara m'he de concentrar amb el que comporta les festes, és a dir:

• Barallar-me amb el meu Estupendu, com cada any, per decidir què comprem als Paquirrins.
• Buscar els galets més grossos possibles.
• Convèncer al meu sogre que peus de porc no, i que no calen tants bolets.
• Que el tió mengi ;)
• Encarregar la carn a la carnisseria.
• Pensar en les neules (una sobretaula de Nadal sense neules, no és Nadal)
• En pensar on penjo l'"espumillón" i les boles del arbre (que vaig fotre a mar l'any passat)
• ...i intentar que els meus fills passin el millor Nadal possible (que el passaràn... i tant que el passaràn!)

I només em queda desitjar-vos que passeu un molt bon Nadal i que el Tió us cagui les coses justes i necessàries (bé, alguna frivolitat també fa il.lusió)

Bones Festes!!