Juliol, Agost, (...), Octubre...

"Lulu! Sóc super-fan del teu blog!" 
Aquestes sorprenents paraules me les va esbintzar la meva ex-companya (i amiga) Beatriz l'altra dia sopant. Les altres comensals (ex-companyes i  amigues també) van afirmar el mateix.
Encara ara no se m'ha tancat la boca de la sorpresa! Va ser una barreja de vergonya i satisfacció alhora! Fins i tot em van dir que si tenien el dia una mica torçat, llegir el meu blog els hi arrencava un somriure... Collons, quina responsabilitat!
I jo ara què nassos explico? Perquè, al principi era fàcil: explicar tota la feina que se'm va girar quan em vaig quedar a l'atur però ara... què? Aaaggghhh!!!!!
A veure, repassem...
Què he fet aquests dies? A part de maleïr tot i cadascún dels dies de setembre (menys el dia de l'aniversari del Paquirrin Junior) poca cosa més...
L'altra dia em vaig anar a comprar unes sabates. La premisa era que fossin planes i còmodes...
Doncs em vaig comprar unes que són moníííssimes, de color negre, que no són ni planes ni còmodes... com sempre, encertant de ple! De fet, semblo la "novia de Frankenstein" perquè són d'aquelles que la sola és gruixuda de la punta al taló i és com si portés dues rajoles de la paret de la cuina enganxades a la sabata. Collins que rígides són!
I què més? Ah, si! Vaig llançar un concurs des d'aquest mateix blog i... quin poder de convocatòria que tinc!
La xicota del Paquirrin (gran) i la meva cosina ens van explicar la seva anècdota laboral divertida! Per tant noies, ens anem a fer un suís perquè ens el mereixem! eh! i croissant!
I ja veieu, això és el que he fet de rellevant aquest mes. Aburrit com una mala cosa!
Crec que després de llegir aquestes línies, la meva ex-companya (i amiga) Beatriz canviarà d'opinió -sic!-
A veure que ens depara aquest Octubre. Com a mínim té alguna cosa bona... que no és Setembre!
Fins el proper post!